Romà Francés i Berbegal va nàixer al Camp de Mirra (l’Alcoià) l’any 1946. Des de fa dècades dedica el seu temps a diverses activitats culturals: a tocar en la banda de música del seu poble, a escriure, a actuar en la representació del Tractat d’Almisrà i a dinamitzar les relacions entre les associacions i les persones dels diversos pobles del seu voltant. Ha participat en diverses iniciatives per a vertebrar el territori, com la campanya «No trenquem la comarca» a la dècada de 1980 del segle passat. Des del 2009 presideix l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM).
—¿Com va ser la gènesi de l’IEVM?
—En diferents converses entre persones d’aquests pobles més occidentals de la Mariola vam coincidir que calia dinamitzar la interelació cultural que ens uneix. La idea era que unírem energies per a programar diverses activitats i estudis culturals en lloc que anara cada poble a la seua. Vam fer una primera reunió de contacte a Beneixama que es va convertir en una trobada fundacional. Vam convidar prou gent perquè ens ajudara a iniciar el projecte, com la presidenta de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, M. Josep Garcia, i un altre membre de l’IEVA tan actiu com Sergi Gómez i Soler. Ells ens van ser molt útils perquè l’IEVA porta molts anys d’activitat d’una manera exitosa. Així que els seus estatuts van servir de model per a posar en marxa l’IEVM.
—¿Per què van triar el format associatiu d’un institut d’estudis i no una altra fòrmula jurídica?
—Amb l’IEVA teniem una referència molt clara del que volíem. L’apartat de publicacions que té eixe institut era un espill del que nosaltres preteníem fer. De fet, la primera edició que vam fer va ser un calendari sobre tradicions, de la mateixa manera que ho fa l’IEVA, que no s’ha pogut mantindre més enllà de tres edicions perquè no hi ha hagut recolzament institucional. També hem programat sopars literaris, com el sopar Estellés i el sopar Corella d’enguany.
—¿Diu que no hi ha hagut recolzament institucional per a fer edicions?
—El recolzament ha estat molt escàs i puntual sobre una edició molt barata dels calendaris tradicionals que pretenien la recuperació de tradicions, lèxic i costums d’aquests pobles. L’acceptació per part de la població va ser absoluta, de tal manera que ens han preguntat cada any per l’edició d’un calendari que no hem pogut llançar per manca de recursos institucionals. Cal dir que alguns ajuntaments hi van col·laborar i d’altres no han volgut fer-ho mai. Tots els ajuntaments han acabat retallant recursos fins que ens hem trobat que no disposàvem de cap ingrés per a editar. Intentarem reprendre la iniciativa quan es constituisquen les noves corporacions municipals després de les pròximes eleccions.
—¿Per què van fer aquesta agrupació de pobles i no una altra?
—La denominació territorial que fa servir Cavanilles no ens va passar desapercebuda: Mariola i valls de Biar. La història d’aquesta voluntat associativa entre els pobles ve de lluny. En la dècada de 1990 del segle passat es van constituir diversos Blocs de Progrés Jaume I que impulsava Acció Cultural del País Valencià. Gràcies a això vam fer contactes a través del Correllengua amb Bocairent, Ontinyent, Alcoi, Cocentaina, etc. Després va decaure aquest tipus d’organització, però la voluntat no ha desaparegut mai. La revista Barcella ha vingut molt bé per a mantindre els lligams.
—Des del Camp de Mirra, on viu, ¿quina percepció hi ha d’aquests pobles més occidentals de la comarca?
—La situació geogràfica de frontera lingüística ha estat fonamental perquè intentem, de manera reiterada, reforçar els lligams amb l’Alcoià. Tenim molt prop una gran ciutat com Villena que sí que dinamitza coses. L’espai cap a Ontinyent i Alcoi està obert, però la capital de comarca sembla que no està molt interessada en preocupar-se pels seus pobles. L’agrupació territorial per comarques, que ens situa a l’Alt Vinalopó, no ens ha agradat mai i no l’acceptem. Podria haver-se fet d’una altra manera, però els polítics actuen a vegades sense tindre en compte les realitats dels pobles. Ací tenim un territori, que manté una mateixa unitat en múltiples aspectes, fragmentat per diverses divisions administratives: províncies, partits judicials, etc. L’Administració de la Generalitat no ha tingut la sensibilitat que caldria. Parle d’una sensibilitat social per la qüestió de la llengua i així ens va al llarg i ample del País Valencià.
—Els pobles que abarca l’IEVM estan repartits en dues províncies diferents, tres comarques distintes, diverses àrees de salut, partits judicials, etc. Des de la creació de l’IEVM s’ha començat a parlar d’un altre concepte: els pobles dels Valls de la Mariola…
—Només l’existència d’una entitat com l’IEVM, amb aquesta delimitació territorial, ja és una declaració de principis en si mateixa. L’Institut pretén crear consciència social d’aquesta situació.
—La constitució de l’IEVM és un acte de resistència a desaparèixer com a poble?
—Efectivament. Es tracta d’un gegant que lluita contra els pobles xicotets. Villena és una població de tradició castellana i hui dia, amb l’alta mobilitat de persones que hi ha, pot engolir definitivament els pobles amb pocs recursos. Els nostres pobles haurien de conservar el sentiment identitari si no volen acabar despersonalitzats per la proximitat de Villena.
—En aquest número de Barcella, Vicent Luna fa memòria sobre un primer moviment que es deia «No trenquem la comarca».
— Des del 1980 fins al 1985 vam treballar agrupats en la denominada Federació d’Entitats Culturals de l’Alcoià-Comtat per a fer eixa campanya de conscienciació. Les persones i entitats que en formaven part eren Rafael Terol i Blai Messeguer per l’Associació Cultural Alcoià-Comtat; Carbonell, pel Centre Cultural Castallut; Pere Ferrer i Enric Català pel Centre d’Estudis Contestans; Josep Villarrubia per l’associació cultural Bekirent; Antoni Sanjuán per Ràdio Mariola de Banyeres; Vicent Luna per l’associació cultural La Quarantameula de Beneixama i jo mateix pel Patronat del Tractat d’Almirra.
Vam tindre recolzament d’institucions acadèmiques de prestigi, com l’Obra Cultural Balear, la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, l’Institut de Filologia Valenciana, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, etc., que defensaven que existia una unitat i uns lligams històrics entre aquests pobles afectats que n’aconsellaven la permanència dins de la comarca de l’Alcoià.
Les accions van consistir en l’edició de fulls informatius i reunions per a explicar la qüestió al llarg dels pobles de la Mariola, com Bocairent, Biar, etc.
No hem tingut sort amb els dirigents que ens han governat des de la Transició en aquest aspecte territorial. El Partit Popular, especialment, ha primat aquesta concepció provincianista que tant ens ha perjudicat. En un projecte d’autogovern no es poden fer les coses així. Si no ens han d’administrar des de Madrid, com fa quaranta anys, no té sentit mantindre esquemes provincials.
—S’han celebrat dues edicions de l’Aplec de la Mariola i els plantejaments són molt semblants als de l’IEVM. ¿Cal unir estratègies?
—És molt encoratjador que generacions noves donen continuitat a aquesta reivindicació territorial. L’IEVM va participar en el darrer aplec i l’any que ve vol formar-ne part de l’organització.
—¿Quina difusió s’ha fet per a donar a conéixer l’Institut?
—Hem editat fulls informatius per a captar socis. També hem tingut uns anys un web que finalment hem tancat per manca de finançament, però existeix un perfil de facebook on publicitem els esdeveniments que programem. També hem fet actes de presentació a Bocairent i Biar, una activitat que volem reprendre.
—¿No es va considerar oportú incloure en l’IEVM la resta de pobles d’aquestes comarques?
—Vam preferir abarcar un espai més petit que no fora massa difícil de gestionar. Potser altres entitats podrien fer eixe paper aglutinador, com el Casal Centre Ovidi Montllor. Nosaltres podem tindre molt bona voluntat, però això no lleva que la responsabilitat en la vertebració comarcal la tinga Alcoi.
—La realitat d’un poble com Agres supose que serà prou diferent a la d’un altre com la Canyada.
—Els pobles més allunyats de la frontera lingüística no li donen massa importància a eixe condicionant i haurien de valorar-ho. Els pobles que patim el perill de ser assimilats som els més occidentals. Villena actua també per una qüestió de supervivència perquè no té al costat res més que aquests pobles valencians. Intenta sumar població per a tindre millors infraestructures.
Una altra cosa que divideix és la distribució que fa la premsa comarcal. Si vius a Beneixama i lliges el diari Información, abans t’assabentaràs d’una notícia del Pinós que de Banyeres de Mariola perquè les edicions i distribucions ens ubiquen a l’Alt Vinalopó.
—¿Les Valls de Mariola podrien ser una subcomarca, com ho és la Foia de Castalla dins de l’Alcoià?
—Crec que les dues coses són perfectament compatibles. La comarca és gran i els trets geogràfics complexos, des de la plana de Muro fins les valls de Mariola, passant per la Foia de Castalla. L’Institut d’Estudis Contestans té ben cobert aquell territori, però la Foia de Castalla encara ho té menys treballat que nosaltres. La creació d’un espai permanent de relació entre les tres realitats geogràfiques seria una bona manera de vertebrar l’Alcoià i el Comtat.
És qüestió de voluntat política, perquè les entitats ja estan organitzades i disposen de les seues instal·lacions pròpies, només es tracta de coordinar.
– ¿Quina és la funció de l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola?
– Per dir-ho d’alguna manera, i fent una similitud amb el tren Xitxarra, que era el mitjà de transport que apropava els habitants del nostres pobles, l’IEVM pretén fer el mateix en l’actualitat, és a dir, comunicar, coordinar i vertebrar activitats i iniciatives que sorgeixen en l’àmbit geogràfic de les valls de la Mariola. Perquè, malgrat que la distància entre els pobles és més bé curta, considerem que són poques les activitats culturals o reivindicatives que ens uneixen.
– ¿Com sorgeix la iniciativa d’associar-vos i formar l’IVEM?
– La idea va ser de Romà Francés Berbegal, membre del Patronat del Tractat d’Almisrà. Mogut per la preocupació de la situació d’aïllament que viuen els nostres pobles, sobretot en matèria cultural, va contactar amb altres membres d’altres associacions d’aquesta contornada que compartien la mateixa inquietud. Tots vam coincidir en la necessitat d’agrupar-nos i formar una entitat supralocal. Arribats a aquest punt, vam decidir convocar una reunió per fer una primera presa de contacte on va assistir gent de Biar, la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama i Banyeres de Mariola. També van estar presents representants de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA), convidats pel mateix Romà, perquè, des dels seus anys d’experiència, ens mostraren com funciona un institut d’estudis, i també perquè ens orientaren en els primers passos a seguir.
– Aleshores, la primera presa de contacte va ser en la reunió celebrada el gener de l’any passat. Parleu-nos del resultat.
– Va ser una primera reunió profitosa i gratificant on es va veure ben clar que tots teníem els mateixos problemes i també que compartíem les mateixes inquietuds. Hi van haver diverses reflexions i propostes. Els representants de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida van fer una exposició de la seua trajectòria i van explicar com ha funcionat aquest institut des del seu inici.
Primer vam acotar l’àmbit d’actuació i vam observar que ja existien instituts d’estudis amb una trajectòria important a l’altra banda de la Mariola, com l’Institut d’Estudis Contestans, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics, etc. Així que vam pensar que s’havia de reduir l’espai d’actuació per a evitar duplicitats i donar unitat a tots els pobles desatesos d’aquesta altra banda de la serra, i en aquest sentit, tots els municipis dels quals parlem pertanyen a les valls nord-occidentals de la serra de Mariola. En principi, abastàvem des de Biar fins a Banyeres de Mariola –els pobles que s’havien reunit inicialment– però es va acordar incloure les poblacions de Bocairent, Agres i Alfafara ja que també formen part d’aquesta mateixa unitat geogràfica del nord de la Mariola. Així que, en les reunions següents, va ser convocada la gent d’aquests altres tres pobles.
Tot seguit vam passar a decidir el nom del col·lectiu. Per abreujar el nom que ens havia de definir, vam creure convenient deixar la definició «de les valls nord-occidentals de la serra de Mariola» en només «de les valls de Mariola», ja que la muntanya que arriba fins a Biar són els contraforts d’aquesta serra i els pobles s’estenen al llarg d’aquestes valls. Es va aprovar per unanimitat la denominació d’Institut d’Estudis de les Valls de la Mariola. També es va determinar el criteri de participació, que seria tant individual com col·lectiu on podrien formar part les associacions.
Es va parlar de crear un web únic per a recollir tota la informació de tot allò que es fa als pobles que pertanyen a l’Institut, siguen activitats promogudes pel mateix IEVM o per qualsevol altra associació o institució. Seria com tindre una finestra oberta perquè la societat respire l’aire tan saludable de la nostra serra de Mariola i escodrinyar tot allò que passa als nostres pobles.
– ¿Quin és l’objectiu principal marcat per l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola?
– Defensar el patrimoni cultural, arquitectònic, històric, artístic i mediambiental del pobles que conformen el seu àmbit d’actuació.
També promoure activitats culturals conjuntes, com ara xarrades, publicacions periòdiques, creacions de webs, debats, estudis sobre temes concrets, jornades, congressos, etc.
– ¿Quines són les necessitats que espera cobrir l’IVEM?
– Abans de cobrir necessitats, l’Institut necessita crear necessitats. Necessitats i interessos comuns a tots els pobles del seu àmbit d’actuació. Hui sembla que aquestes necessitats comunes quasi no existeixen.
L’Institut vindrà molt bé per a poder fer publicacions, donat que hi ha pobles on s’edita poc o res i també per a poder introduir algun tipus d’activitats que normalment no es fan. Es tracta de reforçar les relacions entre els ciutadans, de compartir les activitats i d’aconseguir que la gent es desplace d’un poble a l’altre per algun motiu diferent que no siguen només els actes de les festes locals.
Una altra cosa a dur a terme serà fer estudis sobre diversos temes socioculturals i analitzar el teixit socioeconòmic de la nostra zona.
Possiblement també hi haja una necessitat de mancomunar alguns serveis dels municipis, però no és aquest l’objectiu inicial de l’IEVM.
Malgrat això, un dels nostres reptes és la captació de socis joves. Pensem que és molt important despertar l’interés de les noves generacions perquè també ocupen el seu temps d’oci en altres activitats diferents a les purament festives. Així assegurarem la continuïtat de tot el treball que comencem a fer a partir d’ara.
El divendres 9 d’abril, a la Sala Joan de Joanes de Bocairent, es va presentar l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM).
Pau Calabuig va presentar l’acte amb una cita de Joan Fuster i va explicar que aquesta iniciativa no era una altra cosa que una acció de reforç dels lligams de solidaritat entre els pobles de les valls nordoccidentals de la serra de Mariola. També va dir que era una paradoxa que puguem saber instantàniament el que passa a l’altra banda del món mentre existeixen dificultats per a poder assabantar-se de les activitats que es fan als pobles veïns.
Rosanna Martínez, membre de l’IEVM va explicar que diverses persones i col·lectius de Biar, la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama, Banyeres de Mariola, Bocairent, Alfafara i Agres han promogut la creació d’una institució com aquesta perquè puga convertir-se en un instrument eficaç per a la vertebració cultural del nostre territori més proper. L’objectiu és promoure activitats que aposten per la conservació i la projecció del nostre patrimoni natural, lingüístic i històric. Va informar també que poden formar part tant socis particulars com associacions, mogudes pel desig d’estudi i de col·laboració amb una entitat supralocal que té com a fi donar a conéixer activitats, elaborar estudis i investigacions en tots els pobles de les valls de Mariola.
Josep Miquel Martínez va explicar que la primera activitat havia estat l’edició d’un calendari sobre la gastronomia típica d’aquests pobles. Va afegir que l’IEVM utilitzarà la revista Barcella de manera habitual com a mitjà escrit periòdic per a publicar els seus articles.
Segons Romà Francés, president de l’Institut, la iniciativa està justificada perquè els pobles d’aquestes valls són menuts i això comporta que tinguen dificultats econòmiques i organitzatives a l’hora de promoure actes culturals. Va comentar que un dels principals problemes que afecten els nostres pobles és la incomunicació i la desconeixença del que fan els pobles veïns, sobretot en matèria cultural. Es tractaria d’anar per davant de les administracions i oferir als ajuntaments, i en especial als regidors de cultura, propostes ben gestionades.
L’alcalde de Bocairent, Josep-Vicent Ferre, va manifestar que l’Ajuntament d’aquest poble donarà suport a la iniciativa. Va repassar les dificultats que ha tingut aquest territori per a poder vertebrar-se al llarg dels anys i les diverses oportunitats de cooperació que s’han deixat perdre al llarg dels anys.
Els organitzadors de la presentació van convidar els assistents a sumar-se a la iniciativa i a superar tots junts les barreres administratives artificials que divideixen aquests municipis que estan ubicats en una mateixa unitat geogràfica i que comparteixen una mateixa cultura, la mateixa llengua, la història, les festes i, fins i tot, uns lligams familiars comuns.
D’altra banda, ja està en funcionament des del mes de maig el web oficial de l’IEVM, amb informació sobre música, exposicions, concerts, conferències, premis, etc. dels pobles que conformen la institució: ievm.cat.
Els organitzadors de la presentació van convidar els assistents a sumar-se a aquesta iniciativa ciutadana i també a superar tots junts les barreres administratives artificials que divideixen aquests municipis.
El divendres 29 de gener, a la Sala Multifuncional de la Casa de Cultura de Biar, es va presentar l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM). Joan Antoni Cerdà, membre d’aquest institut, va presentar l’acte i va aclarir que poden formar part tant socis particulars com associacions, mogudes pel desig d’estudi i de col·laboració amb una entitat supralocal que té com a fi donar a conéixer activitats, elaborar estudis i investigacions en tots els pobles de les valls de Mariola.
Rosanna Martínez, també membre de l’IEVM, va explicar que diverses persones i col·lectius de Biar, la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama, Banyeres de Mariola, Bocairent, Alfafara i Agres han promogut la creació d’una institució com aquesta perquè puga convertir-se en un instrument eficaç per a la vertebració cultural del nostre territori més proper. Rosanna va explicar que «l’objectiu és promoure activitats que aposten per la conservació i la projecció del nostre patrimoni natural, lingüístic i històric».
Segons Romà Francés, president de l’Institut, la iniciativa està justificada «perquè els pobles d’aquestes valls són menuts i això comporta que tinguen dificultats econòmiques i organitzatives a l’hora de promoure actes culturals». Francés va comentar que «un dels principals problemes que afecten els nostres pobles és la incomunicació i la desconeixença del que fan els pobles veïns, sobretot en matèria cultural». Segons Francés, «Es tractaria d’anar per davant de les administracions i oferir als ajuntaments, i en especial als regidors de cultura, propostes atractives i ben gestionades».
Tot seguit, Josep Miquel Martínez Ferre va explicar que la primera activitat havia estat l’edició d’un calendari sobre la gastronomia típica d’aquests pobles. També que estava preparant-se una pàgina web on penjar tota la programació cultural dels pobles que conformen l’IEVM, amb informació sobre música, exposicions, concerts, conferències, premis, etc. Josep Miquel Martínez va afegir que l’IEVM podrà utilitzar la revista Barcella de manera habitual com a mitjà escrit periòdic per a publicar els seus articles.
En acabar la presentació va haver un interessant debat entre els assistents, on els diferents torns de paraula van servir per a remarcar que l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola acaba de nàixer i que aquesta presentació de Biar és només la primera d’una sèrie d’actes que serviran per a donar a conèixer l’associació per tots els pobles que hi estan implicats. Els organitzadors de la presentació van convidar els assistents a sumar-se a aquesta iniciativa ciutadana i també a superar tots junts les barreres administratives artificials que divideixen aquests municipis que estan ubicats en una mateixa unitat geogràfica i que comparteixen les mateixes infraestructures viàries, una mateixa cultura, la mateixa llengua, la gastronomia, la història, les festes i, fins i tot, uns lligams familiars comuns.
© Institut d'Estudis de les Valls de Mariola
Biar | la Canyada | el Camp de Mirra | Beneixama | Banyeres de Mariola | Bocairent | Alfafara | Agres
