L’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola ha dinamitzat els darrers mesos el debat sobre la pertinença de Biar, la Canyada, el Camp de Mirra i Beneixama a la comarca de l’Alcoià. Aquesta qüestió havia estat tancada en fals als anys 80 del segle passat quan el Govern de la Generalitat va inventar unes Demarcacions Territorials Homologades (DHT), un eufemisme perquè no apareguera oficialment la paraula «comarca» en aquells anys de batalles identitàries.
La llei de comarcalització mai no es va fer i així hem passat unes quantes dècades amb una situació d’interinitat on s’ha aplicat de fet aquella distribució provisional. El criteri pel qual l’Administració va passar aquests pobles a l’Alt Vinalopó mai no ha estat explicat. Fragmentar un espai geogràfic natural, amb identitat pròpia, amb pobles que han tingut des de sempre relacions de tot tipus, ja que comparteixen història, costums, tradicions, economia, llengua, etc., amb Banyeres de Mariola i la resta de pobles de l’Alcoià, no s’entén per cap cantó. Curiosament, les DHT van separar unes comarques amb criteris lingüístics (els Serrans, la Plana d’Utiel, el Baix Segura, etc.), però ací es va fer una excepció assimilant els pobles de parla valenciana en qüestió a una comarca castellanoparlant.
Però no es tracta només de llengua, identitat o cultura, sinó que des dels aspectes més pragmàtics, als pobles els convé mantindre’s a l’Alcoià per economia i per opcions de progrés i de futur, sense quedar fora del conjunt de les Comarques Centrals Valencianes ni de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat. Tot i això, que aquests quatre municipis siguen de l’Alcoià no voldrà dir que no continuen tenint amb normalitat relacions comercials, o de qualsevol altre tipus, amb els pobles de l’Alt Vinalopó. Fins ara, les DHT tampoc han coincidit necessàriament amb les partides judicials, ni amb les àrees sanitàries i tot ha funcionat amb normalitat.
Ha arribat l’hora de fer bé les coses, d’incloure els quatre pobles en el mapa comarcal de l’Alcoià, de pensar amb lògica i també amb criteris d’estalvi i d’optimització de serveis per a fer sostenibles les prestacions municipals mancomunades. L’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola hi creu en aquest projecte.
El divendres 23 de setembre, l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM) va lliurar a Antoni Such, Director General d’Administració Local de la Generalitat Valenciana, un dossier titulat «Les valls de Mariola són de l’Alcoià». Es tracta d’una entrevista emmarcada en la campanya informativa de l’IEVM per a demanar que Biar, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada apareguen incloses en la seua comarca natural, l’Alcoià, en la futura llei de comarcalització que serà tramitada pròximament per les Corts Valencianes.
El document explica el context històric, la mobilització ciutadana del 1983 amb el lema «No trenquem la comarca. Per la unitat de l’Alcoià», així com l’actual campanya «Les valls de Mariola són de l’Alcoià». El dossier inclou una llista amb els suports que ha rebut el Manifest de part de la comunitat universitària, de professionals, especialistes en territori, institucions, associacions i ciutadans dels pobles afectats. També forma part de l’informe un recull de premsa sobre l’experiència de funcionament de la Mancomunitat d’aquests municipis en els anys 80 del segle passat.
L’IEVM es troba satisfet per l’entrevista fructífera amb el Director General que es va comprometre a transmetre la proposta a la comissió d’experts que haurà d’elaborar la distribució territorial de la nova llei. L’Institut seguirà amb aquesta ronda de contactes amb altres membres destacats de l’Administració valenciana per a informar-los dels lligams històrics, lingüístics, familiars, festius, industrials, comercials i de relació quotidiana amb la resta de pobles de l’Alcoià.
En aquest enllaç podeu descarregar o visualitzar el dossier
Aquest proppassat 3 de maig de 2016, es va presentar a les Corts Valencianes el Mapa de les comarques de la Comunitat Valenciana, un treball elaborat per l’Institut Cartogràfic Valencià (ICV) que ha tingut el suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) pel que fa a la correcció toponímica. Val a dir que sempre seran benvingudes totes aquelles iniciatives que tinguen com a objectiu la normalització lingüística de la nostra toponímia, així com la vertebració del territori a través de comarques. Però si fem una ullada a aquest mapa, que s’ha editat per a lliurar-lo a institucions i centres educatius, ens adonem que, pel que respecta a la divisió comarcal, és justament la mateixa proposta que va fer servir la Generalitat Valenciana l’any 1985. Per a l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM), el mapa en qüestió utilitza uns criteris de comarcalització gens encertats que en aquell moment ja van ser fortament criticats des de diferents sectors de la societat valenciana.
Ara, 27 anys després, es reedita aquest mateix mapa i, com no podia ser d’una altra manera, les reaccions en contra des de diferents punts del País Valencià no s’han fet esperar. Per exemple, institucions del Maestrat, que han manifestat no estar gens d’acord que part dels pobles vinculats històricament a la seua comarca els hagen passat a la comarca veïna, «perquè els falten metres quadrats per cobrir l’anivellament territorial i demogràfic». Una cosa semblant han fet amb la nostra comarca de l’Alcoià. Quatre dels pobles de les Valls de Mariola (Biar, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada) han estat sempre vinculats als altres pobles de la comarca de l’Alcoià. Però no només els correspon continuar aquesta vinculació per història, llengua i cultura, sinó que els convé per economia i per opcions de progrés i de futur, sense quedar fora del conjunt de les comarques centrals valencianes.
De la mateixa manera que tots els models comarcals que s’han fet servir fins ara no dubten en organitzar les comarques no valencianoparlants tenint en compte el criteri lingüístic, (la Plana d’Utiel, els Serrans, la Canal de Navarrés…), ¿per què no mantindre aquest criteri amb els pobles de les Valls de Mariola? ¿Per què una vegada i una altra s’insisteix en afegir els pobles de Biar, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada a la comarca de parla castellana de l’Alt Vinalopó? Encara que alguns no ho vulguen veure, segons l’històric Tractat d’Almisrà aquests pobles marquen la ratlla de frontera. Villena és incorporada a les terres valencianes el segle XIX. L’IEVM creu que té sentit que aquesta població de parla castellana, amb d’altres també veïnes com Saix i Salines conformen la comarca de l’Alt Vinalopó, però no té cap fonament trencar la comarca històrica de l’Alcoià i annexionar Biar, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada a una comarca veïna (així com també replantejar-se el cas de Bocairent, poble que forma part geogràficament del corredor de Biar-Agres). Que aquests quatre municipis es mantinguen a l’Alcoià no voldrà dir que no continuen tenint amb normalitat relacions comercials o de qualsevol altre tipus amb els pobles de l’Alt Vinalopó.
El Nou d’Octubre de 1986, centenars de veïns de Biar, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada ens vam manifestar amb el lema «No trenquem la comarca. Per la unitat de l’Alcoià», amb el suport de diferents institucions comarcals i universitàries. Ara, 27 anys després, suggerim a les Corts Valencianes que per a una millor vertebració del territori tingueren en compte aquestes qüestions a l’hora de dissenyar una futura llei de comarcalització.
El sopar-tertúlia organitzat pel l’IEVM va congregar persones de tots els pobles integrats en l’àmbit d’actuació d’aquest institut d’estudis.
El passat 5 de desembre es va celebrar al maset dels Llauradors el Sopar Ovidi organitzat per l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM) amb la participació i suport del Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi. Josep Guia fa fer una projecció de fotografies, algunes inèdites del 20 de maig de 1972 del I Festival de la Cançó, celebrat a Beneixama, on va cantar l’Ovidi Montllor. Després del sopar va tindre lloc l’actuació de Vi Negre, amb recitats d’Ismael Sempere i acompanyament a la guitarra de Rubén Martí. L’acte es va completar amb la lectura de poemes per part de les persones del públic que van voler intervindre.