Enguany s’han complit 25 anys del traspàs de l’assagista Joan Fuster, l’escriptor que sacsejà la identitat valenciana, tant adormida i espanyolitzada. El pensador que posà els fonaments d’un projecte digne per al futur del nostre poble, un projecte que, sense embuts, abraça la totalitat dels Països Catalans. Un projecte que, per a la majoria dels nostres polítics, només sentir-ne a parlar els entra mal de panxa, els neguiteja, els incomoda, els fa treure els colors, i fins i tot a alguns foc per la boca. Per això, aquest Any Joan Fuster 2017, i per a la majoria d’institucions públiques valencianes, ha passat sense pena ni glòria.
Han hagut de ser les entitats culturals i cíviques, com passa massa sovint en aquest país, les que han hagut d’organitzar tot tipus d’actes per homenatjar, amb un mínim de dignitat, a l’escriptor de Sueca. I amb aquesta finalitat, l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM), organitzà anit un sopar al Maset dels Llauradors de Beneixama. Una setantena de persones, vingudes de pobles de la comarca i d’altres veïnes, participaren d’aquest sopar/homenatge que començà amb unes paraules de benvinguda per part de Josep Puig, secretari de l’IEVM. Romà Francés, president de l’entitat, ens feu un balanç de les activitats que aquesta entitat ha portat a cap al llarg d’aquests darrers dos anys: edició de diferents materials (calendari, unitat didàctica sobre el poeta Pastor Aicart del professor Francesc Sarrió, i altres publicacions que estan elaborant-se), així com la celebració de diferents conferències, totes elles prèvies al “I Congrés d’Història sobre la primera frontera meridional valenciana de 1244, a partir del Tractat d’Almisrà”, que se celebrarà a Biar i Xixona el proper 2018.
Tot seguit, el professor Josep Guia, amic de l’escriptor i seguidor de les seues tesis polítiques, va fer-nos una xarrada molt didàctica. Tot un recorregut, amb fragments de textos fusterians projectats en una pantalla, de l’evolució intel·lectual de l’assagista valencià. Textos que escrigué en diferents mitjans de comunicació, i que polemitzà amb d’altres intel·lectuals del moment. Ens contà també alguna de les anècdotes personals que tingué amb l’escriptor, de la influència i mestratge que el suecà exercí en algunes generacions de valencians i valencianes, fotografies inèdites, etcètera. Una lliçó mestra des de la complicitat com a amic, una exposició com a professor i investigador que cerca el rigor, un homenatge com a deixeble, un agraïment a l’assagista que el marcà políticament, una xarrada per vindicar i posar en valor el seu llegat.
Després del sopar, un bon grapat de voluntaris varen llegir, d’un llibret preparat per l’IEVM i que es repartí als assistents, diferents textos de l’escriptor: poemes, articles de premsa, correspondència amb altres intel·lectuals, pròlegs, aforismes… La cirereta de nit la posà Jordi Gil. El cantautor alcoià, que aquesta mateixa setmana ha actuat a l’Ateneu de Sant Feliu presentant “Sepharad”, el seu darrer treball com a cantant, ens cantà tres de les seues més conegudes cançons: “Sota l’asfalt està la platja”, “Ai Ovidi” i “Assoliré la fúria”, un poema del poeta alcoià Joan Valls que, per cert, enguany també se celebra l’Any Joan Valls. El sopar/ho menatge es clogué, tots dempeus, escoltant la Muixeranga tocada pel dolçaines beneixamut Vicent Sanz.
Una nit molt completa, per emmarcar: retrobar vells amics, gaudir de la música, de la poesia, de la conversa amicalment, de les esperances i desitjos, dels neguits, d’intercanviar projectes, de recordar altres moments, per vindicar la nostra maltractada cultura. En definitiva, un sopar de germanor per aplegar els socis i simpatitzants de l’IEVM, una entitat que, com tantes altres d’arreu de les nostres comarques, té com a objectiu dignificar la nostra cultura, o allò que alguns continuem dient, “fer país”.
L’IEVM ha presentat en diversos instituts d’Educació Secundària la publicació de la unitat didáctica sobre Pastor Aicart dirigida principalment a l’alumnat. El 23 de novembre es va fer la presentació a l’IES Biar a la qual va assistir un nombrós grup d’estudiants.
El seu autor, Francesc Sarrió, va explicar que el llibre, que consta de 64 pàgines en format A4 i color, conté un conjunt de materials que tenen com a centre la vida i l’obra de Pastor Aicart. La primera part presenta informació sobre el context, la vida i l’obra de Pastor en forma de text expositiu; la segona part, més didàctica, conté l’aproximació a la Renaixença i l’obra de Pastor. Apareixen textos d’indole diversa i una formulació d’activitats adequada per tal que l’alumne puga dur a terme el seu procés d’aprenentatge.
La publicació ha estat subvencionada per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport dins de les ajudes que convoca per a associacions sense ànim de lucre i foment del valencià.
L’IEVM ha presentat en diversos instituts d’Educació Secundària la publicació de la unitat didáctica sobre Pastor Aicart dirigida principalment a l’alumnat. El 10 de novembre es va fer la presentació a l’IES Bocairent a la qual va assistir un nombrós grup d’estudiants.
El seu autor, Francesc Sarrió, va explicar que el llibre, que consta de 64 pàgines en format A4 i color, conté un conjunt de materials que tenen com a centre la vida i l’obra de Pastor Aicart. La primera part presenta informació sobre el context, la vida i l’obra de Pastor en forma de text expositiu; la segona part, més didàctica, conté l’aproximació a la Renaixença i l’obra de Pastor. Apareixen textos d’indole diversa i una formulació d’activitats adequada per tal que l’alumne puga dur a terme el seu procés d’aprenentatge.
La publicació ha estat subvencionada per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport dins de les ajudes que convoca per a associacions sense ànim de lucre i foment del valencià.
El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, s’ha reunit amb membres de l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM) per a rebre l’informe que l’Institut ha preparat sobre la pertinença comarcal de Biar, la Canyada, el Camp de Mirra i Beneixama a la comarca de l’Alcoià. A banda dels arguments ja explicats anteriorment sobre llengua, identitat o cultura, l’IEVM ha volgut remarcar al president de les Corts la transformació de progrés que comportaria, per als quatre municipis implicats, la pròxima tramitació de la Llei de Comarcalització i el projecte d’estructuració de les Comarques Centrals Valencianes.
L’Institut opina que s’hauria de tindre en compte l’aspiració d’aquests pobles a tindre un futur mancomunat amb altres municipis amb criteris d’estalvi i d’optimització de serveis, com ja fa el municipi veí de Banyeres de Mariola que forma part de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat (MAC). També la Unió Comarcal d’Empresaris de la Foia porta anys reclamant l’agrupació dels municipis d’Ibi, Tibi i Biar en la Mancomunitat Intermunicipal Foia de Castalla. L’IEVM està convençut que cap dels pobles voldrà perdre oportunitats que els facen prosperar.
L’IEVM va informar el president Morera sobre els factors de progrés econòmic, ja que és molt probable que aquests quatre pobles estiguen interessats a guanyar noves prestacions de proximitat a través de la MAC, que ja ofereix hui dia (als municipis que en formen part) serveis relacionats amb la promoció econòmica, el desenvolupament local, la formació i l’ocupació de caràcter supramunicipal. La Mancomunitat ha promogut recentment tallers d’ocupació, premis als millors projectes emprenedors, jornades de promoció del sector agrari i diversos encontres empresarials sectorials.
Enric Morera també va estar informat sobre les millores socials que guanyarien els pobles a través de les prestacions de joventut, educació, transport, cultural, etc., que actualment està oferint la Mancomunitat als pobles que la integren, com exposicions itinerants d’intercanvi, concerts, un contracte de transport universitari per a proporcionar aquest servei als estudiants, el conveni de col·laboració firmat per la Universitat Politècnica de València i la MAC que estableix una vinculació entre ambdues entitats a través de la Seu Universitària de la UPV, etc.
Una altre factor que l’Institut va ressaltar al president de les Corts va ser que la permanència dels quatre pobles a l’Alcoià i la incorporació a la seua Mancomunitat comportaria un futur augment d’oportunitats per als municipis, ja que la MAC es troba immersa actualment en un procés d’expansió pel que fa als serveis prestats als ciutadans. Un objectiu pròxim és abordar les infraestructures i la comunicació entre els pobles i les ciutats per a aconseguir una bona comunicació tant física com tecnològica entre ells.
La reunió, que va tindre lloc al Palau dels Borja, seu de les Corts Valencianes, va estar precedida per una altra trobada amb Xavier Navarro, director de l’Institut Cartogràfic Valencià. L’encontre va servir per a fer un repàs de les diferents propostes històriques de comarcalització que els experts han fet al llarg dels anys, des de la d’Emili Beüt i Belenguer (1933), passant per la de Joan Soler i Riber (1964) i la de Vicent Rosselló (1982), fins arribar a l’última delimitació, la de les Demarcacions Territorials Homologades (1985). Xavier Navarro va rebre el document informatiu de l’Institut on s’explica la continuïtat històrica en la permanència a l’Alcoià d’aquests municipis i s’hi va estudiar la conveniència d’elaborar un dossier informatiu sobre les mencionades propostes d’organització territorial, especialment en allò que fa referència a les valls nord-occidentals de la Mariola.
© Institut d'Estudis de les Valls de Mariola
Biar | la Canyada | el Camp de Mirra | Beneixama | Banyeres de Mariola | Bocairent | Alfafara | Agres
