Enguany s’han complit 25 anys del traspàs de l’assagista Joan Fuster, l’escriptor que sacsejà la identitat valenciana, tant adormida i espanyolitzada. El pensador que posà els fonaments d’un projecte digne per al futur del nostre poble, un projecte que, sense embuts, abraça la totalitat dels Països Catalans. Un projecte que, per a la majoria dels nostres polítics, només sentir-ne a parlar els entra mal de panxa, els neguiteja, els incomoda, els fa treure els colors, i fins i tot a alguns foc per la boca. Per això, aquest Any Joan Fuster 2017, i per a la majoria d’institucions públiques valencianes, ha passat sense pena ni glòria.
Han hagut de ser les entitats culturals i cíviques, com passa massa sovint en aquest país, les que han hagut d’organitzar tot tipus d’actes per homenatjar, amb un mínim de dignitat, a l’escriptor de Sueca. I amb aquesta finalitat, l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM), organitzà anit un sopar al Maset dels Llauradors de Beneixama. Una setantena de persones, vingudes de pobles de la comarca i d’altres veïnes, participaren d’aquest sopar/homenatge que començà amb unes paraules de benvinguda per part de Josep Puig, secretari de l’IEVM. Romà Francés, president de l’entitat, ens feu un balanç de les activitats que aquesta entitat ha portat a cap al llarg d’aquests darrers dos anys: edició de diferents materials (calendari, unitat didàctica sobre el poeta Pastor Aicart del professor Francesc Sarrió, i altres publicacions que estan elaborant-se), així com la celebració de diferents conferències, totes elles prèvies al “I Congrés d’Història sobre la primera frontera meridional valenciana de 1244, a partir del Tractat d’Almisrà”, que se celebrarà a Biar i Xixona el proper 2018.
Tot seguit, el professor Josep Guia, amic de l’escriptor i seguidor de les seues tesis polítiques, va fer-nos una xarrada molt didàctica. Tot un recorregut, amb fragments de textos fusterians projectats en una pantalla, de l’evolució intel·lectual de l’assagista valencià. Textos que escrigué en diferents mitjans de comunicació, i que polemitzà amb d’altres intel·lectuals del moment. Ens contà també alguna de les anècdotes personals que tingué amb l’escriptor, de la influència i mestratge que el suecà exercí en algunes generacions de valencians i valencianes, fotografies inèdites, etcètera. Una lliçó mestra des de la complicitat com a amic, una exposició com a professor i investigador que cerca el rigor, un homenatge com a deixeble, un agraïment a l’assagista que el marcà políticament, una xarrada per vindicar i posar en valor el seu llegat.
Després del sopar, un bon grapat de voluntaris varen llegir, d’un llibret preparat per l’IEVM i que es repartí als assistents, diferents textos de l’escriptor: poemes, articles de premsa, correspondència amb altres intel·lectuals, pròlegs, aforismes… La cirereta de nit la posà Jordi Gil. El cantautor alcoià, que aquesta mateixa setmana ha actuat a l’Ateneu de Sant Feliu presentant “Sepharad”, el seu darrer treball com a cantant, ens cantà tres de les seues més conegudes cançons: “Sota l’asfalt està la platja”, “Ai Ovidi” i “Assoliré la fúria”, un poema del poeta alcoià Joan Valls que, per cert, enguany també se celebra l’Any Joan Valls. El sopar/ho menatge es clogué, tots dempeus, escoltant la Muixeranga tocada pel dolçaines beneixamut Vicent Sanz.
Una nit molt completa, per emmarcar: retrobar vells amics, gaudir de la música, de la poesia, de la conversa amicalment, de les esperances i desitjos, dels neguits, d’intercanviar projectes, de recordar altres moments, per vindicar la nostra maltractada cultura. En definitiva, un sopar de germanor per aplegar els socis i simpatitzants de l’IEVM, una entitat que, com tantes altres d’arreu de les nostres comarques, té com a objectiu dignificar la nostra cultura, o allò que alguns continuem dient, “fer país”.
Quant a l'autor