Creació de l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola

Peradmin

Creació de l’Institut d’Estudis de les Valls de Mariola

Beneixama va acollir una primera reunió per tal de constituir un institut d’estudis semblant a altres que funcionen des de fa anys com l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA). Aquesta primera trobada només va ser una presa de contacte entre diferents persones de Biar, la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama i Banyeres de Mariola interessades en crear una institució que arribara a ser un instrument eficaç en la vertebració cultural del nostre territori més proper. La iniciativa està justificada perquè els pobles d’aquestes valls són menuts i això comporta que tinguen dificultats econòmiques i organitzatives a l’hora de promoure actes culturals.

Va començar la reunió amb les paraules de l’impulsor de l’aplec, Romà Francés i Berbegal, qui va afirmar que ens havíem reunit a Beneixama el 4 de gener de 2009 perquè calia coordinar les activitats i les iniciatives que sorgien als nostres pobles. Per això, havia convidat els representants de l’IEVA, Maria Josep Garcia –presidenta– i Sergi Gómez –soci i exdirectiu–, per tal que explicaren com funciona aquesta institució i ens aconsellaren en la constitució d’un institut de característiques semblants.

Després va tenir lloc la presentació dels assistents: de Banyeres, Josep Miquel Martínez i Paco Garcia en representació del Col·lectiu Serrella i Xavi Silvestre, a títol particular; de Biar, Miquel Maestre –cronista– i Ramon Belda, estudiós; del Camp de Mirra, Ruth Martínez, Cristina Ferrandis i Rosana Martínez, totes tres del Patronat del Tractat d’Almisrà, a banda de l’esmentat Romà Francés; de Beneixama, Àngela, Sirera –regidora de Cultura–, Josep Puig, Francesc Sarrió i els professors de la Universitat de València Maria Conca i Josep Guia; i de la Canyada, Carlos Mas.

Tot seguit va començar un torn de paraula per tal que s’aportaren opinions sobre l’abast de l’institut que poguera formar-se, el nom, els objectius, les activitats possibles, entre altres. Hi va intervenir Josep Guia preguntant-se per l’àmbit territorial que podria abraçar l’institut i el nom que podria donar unitat a tots els pobles. En aquest sentit va afirmar que geogràficament els pobles pertanyen a les valls nordoccidentals de la serra de Mariola, on caldria incloure –i convidar a la propera reunió– Bocairent, Agres i Alfafara. Per abreujar i trobar una denominació funcional es podria utilitzar «les valls de Mariola», ja que la serra que arriba fins a Biar també són estribacions de la de Mariola i els pobles s’estenen per les valls. Unànimentment es va aprovar la proposta de: Institut d’Estudis de les Valls de Mariola (IEVM).

Josep Miquel Martínez va recordar que el subtítol de la capçalera de la revista Barcella és «Pobles de la Mariola», també creat amb la intenció d’incloure el major nombre de poblacions participants. Ell mateix va comentar que el principal problema dels nostres pobles és la incomunicació i la desconeixença del que fa cada u. Recorda que fa un temps es va confeccionar la pàgina web xarxamariola.org que integrava associacions d’una banda i l’altra de la serra de Mariola, encara que no va tenir continuïtat. En tot cas, podria aprofitar-se l’estructura i el disseny de la pàgina i començar-se a realitzar aportacions d’activitats mitjançant corresponsals de cada poble.

En la mateixa direcció, Francesc Sarrió féu saber als assistents que ja va haver-hi un projecte que tenia uns objectius comuns a diversos pobles de la Mariola, i recorda que això ho va intentar fer durant uns tres anys el Bloc de Progrés Jaume I de Biar, Beneixama, el Camp de Mirra i la Canyada. Aquest col·lectiu va organitzar sopars de germanor dels quatre pobles amb una assistència considerable, els correllengua, conferències, exposicions, correfocs, mostra de llibre, etc. Insistix també en el fet que els nostres pobles viuen molt aïllats, sobretot en matèria cultural i és difícil veure gent d’altres poblacions en actes culturals d’un determinat poble (no passa el mateix en les festes o les revetles nocturnes, però sí en la cultura). I creu que cal crear una pàgina web única que informe amb un sol clic de tot el que fan als pobles: música, exposicions, concerts, conferències, premis, etc.

Tot seguit va intervenir la professora Maria Conca, sobre com definir l’àmbit de participació, si amb associacions o amb particulars; i amb quin criteri o filtre poden formar part del nostre institut d’estudis. En general, es va proposar que poden formar part tant socis particulars com associacions, mogudes pel desig d’estudi i de col·laboració amb una entitat supralocal que té com a fi donar a conéixer activitats, elaborar estudis i investigacions en tots els pobles de les valls de Mariola. A tall d’açò, Josep Miquel Martínez creu que s’ha de convocar en la propera reunió els representats de l’Associació Cultural Font Bona de Banyeres, perquè les seues activitats entren en el que es proposa un institut d’estudis. També s’acorda convocar persones o institucions dels pobles de les valls de la Mariola que no han pogut assistir a aquesta primera reunió.

En l’IEVA poden ser membres tant individus com associacions, en l’actualitat compten amb tres-cents socis i estan molt assentats. A més tenen tres patrons que col·laboren econòmicament, l’Ajuntament d’Ontinyent, la Caixa d’Ontinyent i la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida. També col·laboren tots els ajuntaments dels 35 pobles de la vall. La presidenta, M. Josep Garcia, deixa a la nostra disposició els estatus de l’IEVA, la revista de la Xarxa d’Estudis Comarcals, un model de full d’afiliació i altres documents d’utilitat. Sergi Gómez ens recomana que el més important per a un institut d’estudis és fer-se veure útil, amb una bona estratègia de comunicació externa, començant per exemple amb una pàgina web, i es pot començar per una activitat interessant com pot ser la confecció d’un calendari dels pobles, amb molt d’èxit i repercussió a la vall d’Albaida. També cal oferir activitats i propostes als ajuntaments (cicles de conferències, exposicions, rutes turístiques, etc.). L’IEVA va començar les seues activitats amb un Primer Congrés d’Estudis on es van fer moltes aportacions. Després van organitzar un segon congrés amb moltes dificultats d’organització i ara estan preparant el tercer. Segons Maria Josep Garcia es tracta d’anar per davant de les administracions i oferir als ajuntaments, i en especial als regidors de cultura, propostes atractives i ben gestionades.

Carlos Mas, de la Canyada, opina que un institut d’aquesta mena podria venir molt bé per a pobles on s’edita poc o gens, i per a poder introduir un tipus d’activitats que normalment no es fan. Josep Guia comenta que encara que el projecte siga un institut d’estudis, no s’ha de cenyir només a llibres, sinó que cal ampliar l’abast d’activitats, tal com fa l’IEVA, i que cal que la gent sàpia què és i què no és; per això començar amb un calendari estaria bé per donar-se a conéixer. Àngela Sirera creu que els regidors de cultura dels pobles poden actuar com a intermediaris per a fer conéixer a les entitats o persones interessades dels diferents pobles el projecte de l’IEVM. També afegeix que caldria posar-se en contacte amb el col·lectiu que s’ha format contra la construcció de l’autovia de Muro d’Alcoi a Villena.

Per acabar, Romà Francés creu que caldrà comptar en la propera sessió amb representants de pobles que no han pogut estar en aquesta reunió: Agres, Alfafara i Bocairent, i amb altres persones i associacions que no han estat en aquesta primera trobada. Per últim, es va acordar una propera cita, també a Beneixama, el dia 15 de febrer.

Quant a l'autor

admin administrator

Deixeu una resposta